BALLANT, BALLANT ... LA TRACA FINAL!

El dilluns 17 de juny  l'alumnat de 4t ESO ha representat l'espectacle musical Ballant, ballant al qual ha estat treballant fermament i amb molta il.lusió durant aquest trimestre en companyia de Laia Taberner en l'assignatura d'Educació Física. Aquesta obra reuneix i multiplica tots els aprenentatges de l'alumnat al si del projecte interdiscipilinar Les llums i les ombres a l'Espanya del segle XX.  El montatge és un recorregut per la història recent d'Espanya des de la Segona República fins a l'actualitat on es compaginen magistralment els grans esdeveniments polítics i culturals, les emocions i la música de cada època. Un muntatge audiovisual excel.lent encapçala cadascuna de les escenes i ens endinsa en cadacuna de les dècades.

Quasi 300 alumnes d'ESO estaven a la Casa de la Cultura d'Albal. La sala de gom a gom. Impossible controlar a la xicalla, que cridava ensordidorament. Què faríem? L'espectacle es va obrint pas (gràcies a alguns tutors que posen ordre als seus) i a poc a poc els crits es van convertint en silenci, aplaudiments, emocions contingudes i xavals i grans cantant l'Estaca o Al Vent. Veure a Merche transformada en la Velasco i "su chica ye-yé", a Vicen tota sixtie, o a Vidal i Paco Lluís de jippies ha estat un goig. I també escoltar la classe magistral de "la hermana Doña Asunción" en versió Enric Luján, una lliçò més de l'Enric que ha gaudit com el que més pujant i baixant de l'escenari en mil ocasions per a cantar i actuar amb els xavals - malgrat un genoll convalescent- en companyia d'Octavi. De segur que oblidaré a algú que em disculpe, però a qui no vull oblidar és a l'alumnat de 4t ESO. IMPRESSIONANTS!

Un regal meravellós el que ens haveu fet a tots i totes nosaltres, els espectadors. Durs moments com l'enfrontament dels falangistes i els republicans, o el tremolor del llençol blanc sobre el que es projectaven a trossos el soldat, la mare, el llum del Guernika, o les veus de les companyes recitant a Miguel Hernández, Lorca i a Machado, recordant-nos la misèria, material i espiritual de la guerra i la posguerra, que el franquisme amagà als documentals del NO-DO amb les inauguracions de pantans i les cançons de Joselito; també, com no, moments alegres i divertits com el del Guateque, als que vos identificàreu sense un punt ni una coma amb els joves d'una època que despertaven a l'amor, a les festes i la música igual que Espanya despertava amb les sueques, els cotxes i la televisió ...; també moments estranyables amb els que hem recordat la resistència i la lluita de molts joves i no tan joves, per la llibertat i la democràcia que ara tenim i que ens permeten conviure cada dia en la diversitat; tots ells han segut impagables. 

Moltes gràcies per l'espectacle, però sobre tot per la vostra màgia i no oblideu mai que vosaltres sou ja part d'aquest projecte que s'anomena "Espanya" i que a les vostres mans està l'oportunitat per ampliar les lllums que tothom gaudirem o per retornar a les foscors dels passat.

Ací dos moments de l'espectacle: MISSIONS PEDAGÒGIQUES i LA UNIVERSITAT DELS 70.